El meu primer experiment, seguint el patró al peu de la lletra, va ser un inesperat fart de riure. Va ser petitet i estrany, però era tan mono i li havia posat tant d'amor que li vaig regalar a ma mare, que feia 60 anys. Això i una visita sorpresa, que sent que visc a 1600 quilòmetres, tot plegat es va carregar de simbolisme. I també el seu nom, Michel Angelo. És el nom d'un dels meus amic més propers, i potser perquè ens semblava graciós, potser perquè venia d'Àmsterdam igual que ell, potser perquè també és un fart de riure, el vam batejar.
Aquest trenca la norma perquè no el vaig trobar perdut al carril bici. En vaig perdre la parella qui sap com, però tenia anys i panys i venia d'un Carrefour del Vallès Occidental.
Va ser ell solet que va trobar el nom dels de la seva espècie, gràcies a la Patrícia: ós-quirol. Té aquesta cua que no li acaba de quadrar i fot aquesta fila que podeu jutjar tranquil·lament...tant ma mare, com en Michel Angelo com jo, tenim assumit que els que vindrien després poca cosa de clàssic Teddy Bear-osset de peluix tindrien.
En dit is MichelAngelo! Genoemd dankzij een hele goeie vriend van mij. Hij was mijn allereerste Ós-quirol, en ook één cadeautje voor mijn moeder die toen jarig was. Hier zag ik dat ik niet zo'n goeie vingers voor naaien had...maar komt wel goed, hoor...
De eerste keer dat ik MichelAngelo aan mijn vriendinnen had getoond, kwam de naam van die experiment uit: Ós-quirol. In het Catalaans: ÓS+ESQUIROL. In het Nederlands: BEER+EEKHOORN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada